En aquests dies d’excepcionalitat, som testimonis d’una manera de fer que malauradament no té res d’excepcional. Assistim una vegada més al desplegament d’unes mesures que segueixen responent a un plantejament urbanocentrista de gestionar el nostre país. No és l’excepcionalitat, causada per la pandèmia de la COVID-19,  la que les provoca, sinó que responen a aquest biaix que patim dia sí dia també.

I ara, amb l’excepcionalitat, l’aberració que representa una mesura com la que prohibeix poder accedir als horts d’autoconsum a les zones rurals, es fa més evident.

Aquesta limitació tampoc no és neutra, i es percebuda com a absurda, no només a les zones rurals, ja que no té en compte realitats del tot diverses, que van des de l’hort urbà com a esbarjo fins a l’hort d’autoconsum, arrelat i propi de les economies rurals. Una vegada més mesures com aquesta perjudiquen un sector de gent que veu com jornalers agrícoles poden seguir treballant mentre que, a l’hort, la verdura es fa malbé. I l’alternativa permesa d’anar al súper, no sempre a prop de casa, no resisteix cap comparació en termes de salut ni de seguretat i qualitat alimentària.

En un context en què s’aconsella el consum de fruites i verdures de qualitat, la contradicció està servida. Ara més que mai, menjar productes de qualitat és prevenció i és salut. A més, en un món que proclama a tort i a dret que cal promoure el consum de proximitat i del famós KM0, constatem que, una vegada més, l’eslògan és buit de contingut i posa de manifest la incoherència d’un discurs que es pega bufetades amb la pràctica real. 

Una pràctica que segueix obeint als imperatiu d’un sistema capitalista que beneficia un model d’agroindustria, que condemna a la residualitat o desaparició un model agrari de petita escala i de mosaic, en el qual els horts d’autoconsum s’insereixen. Un sistema pervers que promou un model de monocultius intensius, dependents de grans corporacions, que mata la diversitat i esdevé insostenible en termes ecològics i socials, com aquesta pandèmia ens posa de manifest. Cal apostar, ara i a partir d’ara, pels petits productors i pel comerç local davant d’aquest model que aposta per les grans superficies.

En una comarca com el Priorat, aquesta mesura afecta de manera especial per la incidència que té en el funcionament del sistema agroalimentari de la seua gent, que tant si és pagesa titular com si no, exerceix com a tal de múltiples maneres i amb diferents intensitats. Un sistema propi que malda per sobreviure i que pot oferir propostes alternatives de model, que les polítiques urbanocentristes pròpies d’un sistema socioeconòmic i polític que ignora la diversitat territorial del seu país, condemna a desaparèixer.

Així doncs, i malgrat ser conscients de la gravetat de l’emergència sanitària i assumint totes les mesures de protecció i planificació que siguin necessaries, demanem als responsables polítics que, a l’hora de fer normatives, no es prengui el territori com un conjunt homogeni. Som un país petit però molt divers, i cal que a les zones rurals, la prohibició de la mobilitat de persones s’adapti a la realitat específica i prevalgui, per damunt de tot, el sentit comú.

El Priorat, 4 d’abril de 2020

CUP Priorat i Casal Carrasclet