Des de la CUP Priorat ens volem posar al costat de les mobilitzacions pageses que s’estan gestant. Fa anys que el sector viu en una crisi permanent, que amb la sequera i l’augment dels preus no ha fet sinó agreujar-se, i que han portat al sector a un punt de no retorn.

Les dificultats per les quals està passant tenen unes causes que cal assenyalar: el model actual, dominat per les grans cadenes de distribució i les grans empreses agroindustrials, i la globalització. Dins la lògica de maximitzar el benefici per part de les grans corporacions que dominen el mercat, al pagès cada vegada se li ha pagat menys pel seu producte. A la vegada, tot i que la pagesia s’esforça a produir seguint unes regulacions cada cop més estrictes, el mercat es veu inundat per la importació de productes de països tercers amb un preu de cost molt més baix degut a unes normatives molt més laxes. Això força que les explotacions cada cop hagin de ser més grans per tal de ser viables i empeny a les petites i mitjanes a desaparèixer. Les conseqüències d’aquesta dinàmica són ben palpables: el despoblament rural, la davallada de la pagesia i l’augment dels impactes ambientals.

Sobre aquesta feblesa estructural cada dificultat afegida, com per exemple l’augment de preus de la llavor o dels carburants, la crisi climàtica, la sequera, les noves normatives o la sobrecàrrega burocràtica, posa en perill el futur de la pagesia catalana. Les dades ho desmostren: a Catalunya el nombre de persones que s’hi dediquen es troba en caiguda lliure i el sector està envellit i sense perspectives de relleu generacional. A la vegada, tota aquella gent jove que s’hi voldria dedicar ho té molt complicat degut a les dificultats per accedir a la terra, les grans inversions que fan falta i les dificultats econòmiques per les que passa el sector.

Davant la sequera i la crisi climàtica, la necessitat d’emprendre mesures és evident, i per això cal una planificació i unes polítiques que evitin que en paguin els plats trencats els més febles. A la vegada, com a país ens hem de replantejar el model agroalimentari globalitzat actual, que concentra beneficis en les grans empreses a costa de la pagesia i el consumidor, i avançar cap a la sobirania alimentària.

En cap govern dels que han passat per la Generalitat de Catalunya s’ha vist voluntat per tal de revertir la situació. Hi ha elements que són estructurals, que requereixen canvis radicals a nivell econòmic i social, però n’hi ha d’altres que, simplement amb voluntat política, es podrien resoldre, com per exemple alleugerir i simplificar la càrrega burocràtica, pagar les ajudes sense demora i materialitzar les promeses de subvencions per a la modernització dels sistemes de reg. No obstant fins ara el que s’ha vist són catifes vermelles i lleis a mida per els grans empreses de la distribució i l’agroindústria i normatives que escanyen cada cop més a la pagesia. A dia d’avui, l’administració és vista com un obstacle i no com l’element de suport i acompanyament que hauria de ser.

Davant la situació d’emergència que viu el sector, la mobilització massiva que es prepara és més necessària que mai. Cal recuperar l’esperit combatiu de la pagesia i que aquesta s’organitzi, recuperant el múscul i la força que ha tingut històricament el sindicalisme agrari.

Així doncs, volem expressar el nostre suport a la pagesia catalana en la seva lluita per la dignificació del sector. Visca la terra!