Estem vivint en una situació de pandèmia que ens ha paralitzat en molts sentits. Les conseqüències econòmiques, socials i culturals que ha provocat –i provocarà- estan encara per avaluar i ja podem afirmar que no tot anirà bé. De fet, per molta gent anirà força malament. Entre moltes d’altres anàlisis, sembla clar que aquesta crisi mundial té molt a veure amb la pèrdua de la biodiversitat, la depredació de l’entorn natural i una mobilitat desmesurada que ha portat a alteracions greus i nefastes de les relacions entre les persones i el món natural.

I aquest “món natural”, que a Occident ha quedat identificat amb el món rural, a comarques com la nostra, el Priorat, es presenta ara com l’opció ideal per passar aquest estiu. Les campanyes de promoció turística han canviat el para-sol i el creuer pel que anomenen el “turisme d’interior”, i el Priorat és a primera línia. De nou, el món rural apareix subsidiari del món urbà. Ja ho vàrem dir i denunciar, els nostres pobles han patit l’urbanocentrisme durant la pandèmia i no sembla que ara el punt de vista prioritari enfoqui des de i per als nostres pobles sinó per aquells que ens han de visitar.

La darrera campanya  del Consell Comarcal del Priorat apel·la a “Pensa-t’ho bé i vine al Priorat”, suposem que amb una voluntat de coresponsabilitat i prevenció atesa la situació sanitària i possibilitats de rebrot. El missatge pot interpretar-se correcte però les línies polítiques en aquest sentit semblen quedar-se aquí. A moltes persones i a molts pobles, segur que també, ens agradaria estar parlant d’un “Pensa-t’ho bé i vine a viure-hi”.

Aquesta crisi ha posat en evidència les realitats i necessitats dels nostres pobles. En primer lloc, cal dir-ho clar, el Priorat s’està despoblant. Les darreres dades disponibles situaven la població censada en 9.245 habitants (2019); si ens fixem en fa poc més de 10 anys, érem 9.921 habitants (2009) i fa només 5 anys érem 9.475 (2015). Avui, el 25,4% de la població de la nostra comarca té 65 anys o més i només el 12,7% té de 0 a 15 anys, fet que demostra un alt índex d’envelliment. El 2018 només es van registrar 37 naixements. D’altra banda, cal recordar-ho, en 10 anys hem perdut més de 5.000 ha conreades i més de 100 pagesos han deixat de treballar la terra. El relleu generacional no està assegurat i sense pagesos no hi ha ni paisatge ni territori. Hi ha pobles amb un serveis bàsics amb deficiències (atenció mèdica, assistència per a la gent gran…); hi ha escoles que estan a punt de tancar; a excepció de Falset i Cornudella de Montsant, les botigues de poble han anat tancant  i malgrat que hi ha pobles que sobreviuen gràcies al turisme i necessiten d’aquesta gent a temporades o caps de setmana, el poble, entès com a comunitat, agonitza.

Si fa uns anys es deia que el problema de viure al Priorat era la possibilitat de trobar-hi feina, ara, tot i que treballar i viure al Priorat és també molt difícil, hi ha una problemàtica que ho supera i és la de trobar habitatge per poder viure-hi i plantejar-se d’altres opcions laborals que una tecnologia en condicions ens possibilitaria.  La recerca d’un habitatge digne és actualment missió impossible i les polítiques en aquest sentit són inexistents. Si repassem els programes electorals de les formacions de la comarca a les darreres eleccions municipals cap plantejava una mesura en aquest sentit, i la problemàtica no es nova. Hi ha poblacions com Falset o Cornudella de Montsant, on aquesta ja era evident.

Les darreres dades de què disposa l’IDESCAT en relació al tipus d’habitatges del Priorat són de 2011, obsoletes però simptomàtiques. D’un total de 7.826 habitatges familiars, 4.021 són principals, 2.511 són secundaris i 1.294 són buits. Els pobles estan plens de cases tancades, però avui, a 2020, desconeixem el parc d’habitatges disponibles existent. Quines són de primera vivenda real? Quantes de segona residència? Quantes estan en un estat ruïnós? Quines estarien disponibles però no s’ocupen mai? Cap resposta a aquestes preguntes. Cap mesura incentivadora de lloguer social. Cap política d’habitatge a la vista.

I ara, segons com peti i què s’incentivi, aquesta problemàtica es pot agreujar i acabar en moviments especulatius. Cal afavorir que la gent que decideixi viure al Priorat ho pugui fer. Resoldre el tema de l’habitatge és clau. I en aquelles poblacions on l’activitat turística té més pes caldrà limitar el desenvolupament d’aquesta si posa en perill la supervivència del propi poble.

Fa anys que alguns pobles també estan immersos en un procés de “gentrificació rural” o si voleu dir-ho més vulgarment en una mena de fenomen de “borratxera airbnb”. L’impacte turístic a la comarca ha comportat que moltes persones lloguin les cases a un turisme passavolant a preus desorbitats que afecten directament la fixació del preu del lloguer, inassumible per aquells qui hi volem viure o volen venir a viure-hi. No en va, el preu del lloguer més car al Priorat és a Falset, Cornudella de Montsant i Ulldemolins (a mig camí entre Margalef i Siurana, meques de l’escalada). Aquest fenomen està passant especialment en els pobles del nord de la comarca, on el turisme d’escalada està en auge els darrers anys. I el que és pitjor, s’estan rehabilitant cases velles per destinar-les –dividides en 2/3 pisos- a aquest turisme.

Cal un canvi de mentalitat en aquest sentit i preguntar-nos quin tipus de pobles volem d’aquí 10 anys: pobles buits tot l’any a excepció de la temporada turística? Les escoles tancades? Sense botigues ni espais de convivència i relació? Cal apel·lar al sentit comú i al sentiment de la gent que estima el seu poble, però cal també que des de les institucions es dissenyin i s’apliquin polítiques en aquest sentit.

No volem pobles plens de gent. Volem pobles amb gent que hi visqui, on es recuperi el sentit de comunitat, de “fer poble”. Pobles on les persones es relacionin i estableixin xarxes de suport, s’associïn per un o altre motiu, celebrin la festa, portin els nens a les escoles, incentivin el comerç local, etc. Volem pobles amb els serveis necessaris i adaptats per resoldre la nostra realitat rural, la de la nova ruralitat que sí o sí haurem de construir si no volem morir. Volem pobles vius!

Per tot això, des de la CUP Priorat demanem que des del Consell Comarcal del Priorat i els ajuntaments del Priorat s’encari tota aquesta problemàtica i s’engeguin les línies de treball i els estudis necessaris per poder planificar mesures a curt, mitjà i llarg termini que facin realitat un Priorat per viure-hi. És per això que des de la nostra organització engeguem una campanya de denúncia sobre la problemàtica de l'habitatge, actuant en els pobles on governem i exigints respostes concretes a les institucions comarcals. En aquest sentit, doncs, els ajuntaments dels Guiamets, la Torre de Fontaubella i la Vilella Alta ja estan elaborant un cens de cases per radiografiar la situació habitacional dels seus municipis i estudiant quines són les mesures més convenients per fer-hi front.

Perquè volem #unprioratperviurehi!