Les zones rurals, tant els seus espais agraris com els seus espais naturals, de l’anomenada Catalunya Nova, tenen davant una allau desaforada de projectes eòlics i solars de tota mena. L’existència d’una ponència avaluadora interdepartamental i amb d’altres agents, ha posat de manifest la pugna d’interessos que hi ha en aquesta  implantació que, amb l’excusa de l’emergència climàtica, del tot real però sense polítiques globals que li facin front, torna a perpetrar agressions mediambientals, econòmiques, paisatgístiques als territoris condemnats des de sempre a ser l’ase dels cops d’un model de país que té en l’urbanocentrisme i l desequilibri territorial els seus principis fundacionals.

Al Priorat, durant la primera onada, les mobilitzacions populars aturaren projectes com els que pretenien convertir el Montsant en un seguit de centrals eòliques i aconseguiren la declaració de parc natural per a la serra, com també passà amb el Ports en un moment en què tots els parcs naturals se situaven al nord del Principat.

En aquell moment, la mobilització encapçalada per la Plataforma del Priorat aconseguí la signatura d’un acord comarcal entre ajuntaments, partits polítics i Plataforma, que establia criteris clars en relació a la possible assumpció per part de la comarca de centrals, tant pel que fa al nombre com a la seua ubicació. Aquest acord, malgrat les demandes reiterades des de la comarca, mai no va aconseguir que cap govern de la Generalitat li donés el  valor jurídic que es mereixia com a exemple de proposta de territori consensuada i argumentada. 

Cap govern durant els vint anys que va de segle no ha validat aquest acord perquè no interessa que els territoris decideixin sobre el seu futur perquè, en aquest cas,  los interessos econòmics del lobby energètic és qui marca la pauta i el governs de torn no passen de ser-ne mers gestors al seu servei.

Durant aquests vint anys, i en l’escenari actual de canvi climàtic, des de les administracions del país no s’ha impulsat cap iniciativa, com si que s’ha fet en altres països, per promoure un model d’implantació respectuós, participat i realment eficient. Un model que passaria per la propietat pública o comunitària de les instal·lacions perquè reverteixin en els territoris que les acullen; per una distribució equilibrada en el territori, que acosti llocs de producció als llocs de consum;  per la combinació de fonts energètiques i per la dimensió proporcionada de les centrals de producció que conjuntament asseguren l’eficiència necessària. Això vol dir, és clar, un canvi de model energètic radical, que en cap moment no s’ha plantejat perquè comportaria promoure la sobirania energètica, que s’emmarca en una aposta pel decreixement i que s’oposi al model actual de depredació. Aquest molde que proposem xoca frontalment amb els interessos privats que des de la Generalitat ara es defensen.

Aquesta realitat fa que ara com ara, al Priorat, tot i no tenir projectes nous dins de la comarca acabem envoltats de centrals eòliques a totes les comarques veïnes, gràcies a l’incompliment de compromisos polítics, com seria el cas de la CE que afecta el paratge de Puigcerver,  i gràcies a la política erràtica de partits que canvien d’opinió en funció del lloc de poder que ocupen i dels interessos en joc. 

A més d’aquest perímetre comarcal amenaçat, la CE del Trucafort, la més antiga de Catalunya (Pradell-La Torre de Fontaubella) projecta la seua repotenciació amb una substitució dels 91 aerogeneradors existents per 7 de gegants que comportarien unes afectacions molt agressives a l’espai, tan per les noves vies d’accés com pels treballs de desmantellament i reubicació, amb un impacte del tot inassumible amb els criteris que ja hem esmentat.

I per la part nord de la comarca, a la serra de la Llena també està en tramitació una central eòlica que ha estat fragmentada administrativament en tres expedients de 49,5 MW cadascuna únicament a fi de quedar per sota dels 50 MW i poder regir-se pel Decret Llei 16/2019 de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables. Aquesta central afecta als termes municipals limítrofes de Juncosa i la Pobla de Cèrvoles -on molta gent d’Ulldemolins hi té la garriga- i es coneix amb el nom CE de les Cavasses- Comella- Sant Joan. 

Per tot això, des de la CUP PRIORAT seguirem oposant-nos a un model energètic neoliberal, injust i insostenible, que menysprea i explota els territoris rurals al servei dels interessos de les grans corporacions i seguirem treballant perquè a les nostres comarques es faci sentir i respectar la veu de les persones que exigeixen una nova cultura del territori i un nou model de país.

Autora: Roser Vernet